Era el germà petit de Joaquim Vayreda. Marian va ser pintor i escriptor i una destacada personalitat en l'àmbit artístic de l'època. També es va implicar en la política local i va ser un bon empresari. En el càrrec de gerent del taller d'imatgeria El Arte Cristiano (1886 – 1903) va saber moure's en tots els camps, tant en el religiós, el comercial, el laboral com l'artístic, incrementant considerablement, en aquella etapa, l'expansió de l'empresa.

Va viure amb la seva esposa Pilar Aulet i els seus set fills, en el primer pis de l'edifici que avui alberga el museu i on el 1891 s'hi va instal·lar el taller El Arte Cristiano, que llavors ell regentava.

Conegut sobretot per el seu vessant d'escriptor, Marian Vayreda és autor d'un conjunt de textos curts i de tres novel·les: Records de la darrera carlinada, Sang Nova i La Punyalada . La primera d'aquestes apareix el 1898, data en la qual Marian ja havia pintat les teles més significatives i , de fet, quan ja quasi havia produït tota l'obra pictòrica.

La Punyalada, etiquetada com a novel·la muntanyenca al igual que Sang Nova, que en fora el model ideal, destaca per la complexitat dels processos psicològics retratats i per l'eficàcia del símbol.

Com a pintor dedicat al paisatge, Marian, pertany, juntament amb el seu germà Joaquim i Josep Berga i Boix, a l'anomenada Escola d'Olot. Entre les seves obres sovintegen quadres de temàtica costumista, religiosa i històrica, fet que ens porta a constatar les concordances que s'estableixen entre l'obra literària i pictòrica de Vayreda, per la descripció acurada i precisa del paisatge pictòric, del coneixement que demostra dels més petits detalls del medi i dels personatges, mentre consolida i participa de la ideologia política i estètica de la muntanya catalana.

“a Marian Vayreda -comenta Francesc Fontbona- més que el paisatge que pintava el seu germà, l'interessa el contingut del paisatge. Per això als seus quadres i escrits, es narra la vida de la Garrotxa i es narra amb un realisme evident”.